Centenari del Carrilet d' Olot

Aquests dies podeu visitar la locomotora del Carrilet d'Olot, així com una exposició amb fotografies i material divers sobre el tema.

També aprofitant podeu fer el recorregut que va des d'Olot a Girona seguint el traç de la via.

Ruta del carrilet a wikiloc


1911 A Olot, el Carrilet va arribar oficialment el 14 de novembre de 1911, quedant connectat amb Girona.

1936 Durant la guerra civil (1936-1939) es fa càrrec de la companyia un comitè format pels obrers. Es van transformar molts vagons de viatgers en cotxes-hospital. El tren va funcionar fins el mes de febrer de 1.939.

1940 La línia torna a funcionar  però a l'octubre queda tallada pels fort aiguats.

1959 El 2 de juny s'estrenen els automotors diesel, els TAF.

1963 A causa del dèficit la companyia lliura la línia a l'Estat.

1969 Darrer viatge i tancament de la línia.

1990 A finals dels 90 es comença a planejar la creació d'un carril bici l'actual via verda del carrilet.

El tren d’Olot va ser un element clau per la comunicació dels pobles de la Garrotxa amb la capital gironina, va permetre el desenvolupament econòmic de les seves indústries, que rebien les matèries primeres i podien vendre els seus productes, i va crear molt llocs de treball relacionats amb el ferrocarril. Als vagons de càrrega s’hi transportaven tota mena de mercaderies i queviures, i els habitants dels pobles l’utilitzaven tant per treballar com pel seu lleure, desplaçant-se a les festes majors de les localitats veïnes, al mercat dels dissabtes de Girona, a l’estació de la Renfe per viatjar a Barcelona, etc.

Un tren incòmode, fred i lent, que va patir tota mena d’incidències durant la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil, i va ser desbancat per l’automòbil a la dècada dels 60. El tren d’Olot, “que surt quan vol i arriba quan pot”. Un tren que va fer el darrer viatge el 15 de juliol de 1969. L’endemà, l’Apolo XI va ser enviat a l’espai, i pocs dies després l’home trepitjava per primer cop la Lluna. Havia arribat el temps de la modernitat.

Vallter 2000

 Voliem pujar a Vallter 2000 però hem hagut de donar la volta a mitja pujada per la neu... i quedar-nos a dinar a Sant Pau de Seguries, a Can Baral.la, un lloc molt recomenable.

Pantà de Susqueda